NINA AMB VAIXELL

Avui en Finland ens ha duit una làmina d’un quadre.

Àngela: veig una nina

Margalida: perquè te pareix que és una nina?

Àngela: perquè duu un ull

Margalida: només en té un?

Ian: no, dos

Manu: té una boca

Toni: també té un barco

Margalida: on té el barco?

Andreu: amb les mans!

Margalida: això vos sembla que és un barco?

Ells: sí

Eva: té un vestit!

Margalida: de quins colors té el vestit?

Eva: lila i verd

Lluc Moll: també té cabells

Joan Miquel: té color vermell a la cara

M. Victòria: té unes sabates

Margalida: com són les sabates?

M. Victòria: de color negre

Ivan: té nas

Dani: una boca

Marina: té groc (assenyala el quadre)

Margalida: què és això groc?

Ian: la barba

Margalida: la barra

Naya: una trunyella

Margalida: només una?

Naya: no, dues

Nerea: verd

Margalida: què és el que té de color verd? Que te pareix què és?

Nerea: el vestit

Manu: peus

Margalida: se veuen els peus o duu sabates?

Manu: sabates

Pau: té sa cara taronja

Margalida: però això és taronja?

Ells: no, vermell

Ian: té blau fort, una retxa així

Margalida: i què deu ser aquesta retxa?

Ian: un triangle

Margalida: i només n’hi ha un de triangle?

Margalida S: i això què pot ser? (assenyala una cosa rodona)

Andreu: una cistella

Algú: una pilota

Lluc Moll: un plàtan

Margalida: té forma de plàtan?

Ells: no, rodona

Andreu: una taronja

Margalida S: i aquesta nina és com vosaltres?

Ells: nooo!

Margalida: perquè?

Ian: perquè té colorins.

Andreu: nosaltres no en tenim.

Margalida B: vosaltres no teniu colors? Jo en veig molts de colors en vosaltres!

Marina: damunt sa roba hi ha colorins.

Margalida: i aquesta nina, on és que té colorins que vosaltres no teniu?

Algú: a sa cara!

Margalida S: només és diferent de vosaltres pels colorins?

Eva: els cabells verds.

Ian: té lila

Margalida: i aquest lila que deu ser?

Marina: un triangle

Margalida: i na M. Victòria que havia dit que era això lila?

M. Victòria: el vestit, lila i verd.

Margalida S: i si això és el vestit, què és això d’aquí (assenyalant el que sembla una mà).

Ivan: un barco

Algú: una mà

Margalida S: i l’altra mà on la deu tenir?

Ells van dient on és.

Margalida: i què fa amb les mans?

Andreu: agafa el barco.

Margalida: i el barco és de veres?

Ells: nooo!

Lluc Moll: això taronja és un triangle.

Na Margalida comença a dir els colors del triangle, i ells també hi participen.

Margalida: vosaltres teniu la cara i el cos en forma de triangle?

Ells: nooo!

Margalida: i què deu fer aquesta nina?

Eva: deu jugar amb un amic a “l’escondite”.

Margalida: ah! juga a pic amagar, i perquè?

Eva: perquè això és un armari que s’amaga a veure si s’amiga seva la troba.

Margalida: i com t’imagines tu que està dins un armari?

Eva: perquè tot està negre.

Margalida: i si tot està negre, què passa?

Alguns: és fosc

Margalida: i què passa quan és fosc?

Alguns: ens espantam

Margalida: Eva, tu t’espantes quan és fosc?

Eva: si estam fosc hem de posar llum.

Lluc Munar: però hi ha llum a dalt de ca nostra.

Margalida: però quan no n’hi ha de llum, què passa?

Dani: quan s’atura.

Ian: que també està fosc.

Margalida: i si està fosc, vos espantau, i què vol dir que vos espantau?

Ian: que està fosc

Lluc Moll: com la meva camiseta (la duu negra).

Pau: quan fa sol jo no m’espant.

Margalida: tu només t’espantes quan no està fosc.

Ivan: hi ha blanc (referent al quadre)

Margalida: què vol dir que hi ha blanc?

Ivan: que hi ha un poquet de llum.

Toni: quan estam a les fosques no m’espant.

Margalida: i tu amb què t’espantes? T’espanta qualque cosa?

En Toni diu que no amb el cap.

Margalida B: res t’espanta?, ni els dimonis?

En Toni diu que no.

Naya: jo quan som a la meva habitació amb el llum apagat no m’espant.

Margalida: si entres dins un lloc que no coneixes i el llum està apagat, vos t’espantes?

Naya: no.

Margalida: i quan estau espantats, que teniu?

Marina: por.

Àngela: poden dur una llanterna.

Margalida: i què passa si dus una llanterna, Àngela?

Àngela: hi veig

Ian: i no ens espanta

Margalida: i perquè quan està fosc vos espantau? Què passa que quan està fosc a la vostra habitació no hi ha el mateix?

Ian: no

Pau: jo veig peluixos!

Àngela: quan en Tomàs era petit, saps que feia? Jo encara sopava i en Tomàs li agradava anar a veure la tela, però no li agradava estar tot sol, perquè se pensava que hi havia monstres.

Margalida: què és que quan està fosc vosaltres veis monstres?

Uns diuen que sí, altres que no…

Margalida: però quan no veim res de res, i tenim por, perquè deu ser?

Ian: perquè el monstre està dins una cova (…) i venen.

Margalida: estan dins una cova i venen, però tu els veus?

Ian: no, no els veig.

Margalida: i com ho saps que n’hi ha de monstres?

Ian: perquè estan en una cova

Margalida: però si no els veus com ho saps?

Ian: perquè està molt lluny.

Samira: hi ha retxes allà (assenyala el quadre).

Lluc Munar: jo quan tenc por agaf una granera i peg.

Margalida: on pegues?

Lluc Munar: als monstres.

Margalida: o els veus als monstres?

Lluc Munar: sí

Algú: són petits!

Margalida: vosaltres veis monstres?

Alguns: sííí!

Manu: jo obr la porta i no hi ha ningú.

Margalida: però quan obriu el llum qui hi ha?

Alguns: ningú.

Margalida: però, si quan teniu el llum encès no hi ha ningú, quan teniu el llum apagat, hi ha qualcú?

Alguns: nooo!

Pau: sí, jo els veig als monstres

Algú: estan dormits

Margalida: o n’hi ha de monstres?

Na Margalida B. apaga el llum de l’aula.

Àngela: qui és que ha apagat el llum?

Margalida S: ha estat na Margalida, no passeu pena.

Margalida B: ara veis el mateix que quan el llum estava encès? Hi ha el mateix?

Ells: sííí!

Margalida S: tancau tots els ulls. Ara els podeu obrir. Qualcú ha vist qualque cosa diferent?

Margalida B: anam a un lloc que està a les fosques i a mem si veim qualque cosa diferent?

Ells: sí!

Anam tots al bany dels grans i esperam que s’apagui el llum. Quan el tornam a encendre tot està igual, però així i tot alguns no estan massa convençuts de l’experiència.

(…)

Havent tornat a l’aula.

Margalida: què ha passat quan hem apagat el llum?

Carles: que jo m’he espantat un poquet?

Margalida: i perquè?

Carles: perquè el llum s’apagava i es tornava a encendre

Algú: els monstres no existeixen

Ian: jo també m’he espantat

Margalida: perquè?

Ian: perquè en Lluc feia llumets

Margalida B: i no t’ha agradat?

Margalida S: quan estam a les fosques que no veim res, vosaltres veis els monstres o els vos imaginau? (…) Què vol dir imaginar? Què creis que vol dir imaginar?

Eva: he vist una cama

Margalida S: l’has vista o te l’has imaginada?

Margalida B: l’has vista o te l’has pensada?

Eva: l’he pensada

Margalida S: i què vol dir imaginar?

Marina: pensar

Margalida S: i on ho ens imaginam?

Lluc Munar: dins el cap!

Margalida S: sabeu què passa a vegades quan ens ho imaginam? Què ens ho creim!

Dani: jo he vist un llum vermell.

Margalida S: el llum vermell que ha vist en Dani, el s’ha imaginat, o l’ha vist de veres?

Eva: l’ha vist de veres

Margalida S: perquè l’ha vist de veres?

Margalida B: qui és que feia un llum vermell?

Lluc Moll: jo

Margalida B: mirau la sabata de na M. Victòria i d’en Lluc Moll, fan llumets vermells.

Margalida S: idò, què és la por?

Àngela: monstres

Ian: bruixes

Margalida S: què més és la por?

Ells van dient: esquelets, fantasmes, dimonis, gegants, dragons, lleons, taurons, “lagartijas”, balenes, cocodrils, un tractor que te trepitja, moltes d’abelles, ratetes, serps, molts de moscards, goril·les, tigres, moneies aranyes, una gallina que es crema.

Margalida S: vosaltres heu dit moltes coses que vos fan por, però totes aquestes coses, quan sou dins la vostra habitació, hi són?

Ells: nooo!

Margalida B: idò si no n’hi ha, perquè vos espantau? Si teniu el llum encès i no n’hi ha, quan hi ha el llum apagat, tampoc n’hi ha, perquè vos espantau?

Margalida S: i quan vos espantau, com estau?

Ells: trists, espantats

Margalida S: a jo m’agradaria que ens explicàssiu què feis quan estau espantats, que vos passa.

Andreu: me’n vaig a sa mamà i al papà.

Lluc Munar: també ploram

Algú: cridam, mamà, mamà

Manu: jo no tenc por

Margalida B: no passa res si tenim por, jo també tenc por a vegades. El que passa és que els monstres i les bruixes i tot això no existeix, només en els contes.

Margalida B: i aquesta nina que hi ha aquí, fa por?

Ells: nooo

Margalida B: què fa aquesta nina?

M. Victòria: jugava amb el barco.

Margalida S: aquest quadre el va pintar un home que es va morir perquè era molt vellet, li deien Picasso. I en Picasso va inventar una manera de pintar que es deia cubisme. Quan pintaven feien formes geomètriques, i en aquest quadre, quina forma geomètrica hi ha?

Ells: triangles.

Margalida S: i això?

Ells: un quadrat, i una rodona.

Margalida S: molt bé, ho heu endevinat tot, és una nina, que té juguetes, li diuen

Nina amb vaixell.

En Finland ens havia preparat un material per fer un nin o una nina amb triangles, i així ho hem fet.