MOLTS D'ANYS XESCA!

Divendres dia 30, quan vam tornar del museu vam celebrar l'aniversari de na Xesca, ja que aquest dia feia 4 anys!

Va dur una coca súper bona, no en va quedar gens!

SEGONA SESSIÓ: ESTIMAR

A partir de la làmina anterior reprenem la conversa sobre estimar

Miram què ens ha duit en Finland. Quan obrim la senalla n’Andreu se n’adona que ens ha duit el mateix quadre que la darrera vegada.

Margalida: i perquè ens ha duit el mateix?

Joan Miquel: no importa que ho facem!

Margalida: i si li deman a en Finland?

Finland (diu a na Margalida): a en Finland li va agradar molt quan n’Andreu mirava el quadre i va dir que veia un home i una dona que es volien casar. Ho recordau?

Margalida: i perquè es deuen voler casar aquest home i aquesta dona?

Àngela: perquè se deuen estimar

Margalida: i què vol dir estimar, tu estimes qualcú?

Àngela: a na Nerea (la té al costat)

Margalida: i perquè estimes na Nerea?

Àngela: perquè m’agrada

Margalida: vosaltres estimau a qualcú?

M. Victòria: a sa meva mamà

Margalida: i perquè estimes sa mamà?

M. Victòria: perquè m’agrada

Margalida: però, què te fa o te diu sa mamà? pensa-ho

Joan Miquel: jo estim en Toni, perquè va venir a ca meva

Margalida: i sou amics?

Joan Miquel: sí

Margalida: idò estimam els amics?

Pau: jo l’estim molt a n’Adrià, perquè ve a jugar amb en Tro (el cus)

Margalida: ah! Idò també podem estimar els animalets?

Alguns: sí

Margalida: estimam a les persones, als animals, Què més podem estimar?

Marina: jo estim en Foc (un cus)

Naya: tenc un cusset que nom Quira, i estim es meu papà i sa meva mamà!

Margalida: estimau es papà, sa mamà, els animals, qui més estimes Carles?

Carles: els dimonis

Margalida: i com és que estimes els dimonis?

Carles: perquè m’agraden

Pau: els dimonis fan por!

Margalida: pot ser hi ha dimonis que no fan res i poden ser amics

Pau: a jo me fan por

Margalida: pot ser a tu te facin por i no t’agradin massa, i a en Carles li agradin.

Carles: m’agraden perquè surten

Manu: jo tenc una tortuga

Lluc Moll: jo estim n’Andreu perquè és el meu amic

Lluc Munar: jo estim es meu germà Francesc

Margalida: perquè l’estimes a en Francesc?

Lluc Munar: Perquè jo sempre l’acompany a l’escola

Ian: jo som amic d’en Lluc Moll

Margalida: idò estimam els amics, a que sí? Una pregunta: què vol dir estimar? Com ho fem per estimar?

Andreu: li donam un abraçada

Algú: una besada

(Entra na Margalida Soler per la porta)

Margalida: l’estimam a na Margalida Soler?

Ells: sí

Margalida: molt o poc!

Ells: mooooolt

Margalida: i perquè l’estimau?

Ian: perquè ens mostra en Serafí i sa bruixa.

Margalida: i a jo m’estimau?

Ells: síííí!

Margalida: jo també vos estim molt, molt, molt. Però com ho podem fer per estimar?

Margalida: mirau na Naya i na M. Victòria, i n’Ian i na Xisca! Què podem fer per estimar-nos?

Entre tots: abraçades, besades…

Margalida: els papàs i les mamàs vos estimen?

Ells: síííí!

Margalida: i vosaltres els estimau a ells?

Ells: síííí

(Algú estima tant que fa mal al company sense voler)

Margalida: si ens estimam no ens hem de fer mal, i si sense voler en feim, hem de dir que ho hem fet sense voler, i demanam perdó!

Margalida: què vos fan o vos diuen els papàs i les mamàs per estimar-vos?

M. Victòria i Ian: besades

Marina: me fan coses

Margalida: i quines coses són?

Marina: me duen a passejar

Naya: me passegen, i jo ja no qued amb la padrina, vaig amb el papà i la mamà.

Toni: jo estim els meus moixets

Margalida: com ho fas per estimar els moixets?

Toni: els agaf així (fa el moviment d’engronsar amb els braços) i després els amoll.

Pau: anam a passejar en Tro.

Manu: vaig a passejar amb la bici

Margalida: i els papàs i les mamàs no vos diuen cap cosa guapa, una paraula carinyosa

M. Victòria: ens diuen que ens estimen molt!

Àngela: princesa

Naya: a jo me diu que m’estima molt i jo també

Margalida: els ho demanareu als papàs que vos diguin quina paraula guapa vos diuen per cridar-vos?

Nerea: fan aferrada

Margalida: vos feis una aferrada ben forta amb el company que teniu al costat?

(Després seguim fent-nos aferrades i besades perquè tots ens estimam molt, i anam alerta a fer-nos mal)

Margalida: vos fa ganes que facem una abraçada tots junts, i amb en Finland també?

EN FINLAND HA TORNAT!

Presentam en Finland als nous companys de l’aula i els explicam què és el que ve a fer els dies que el trobam a l’estora: JUGAM A PENSAR.

Hem de despertar en Finland perquè ha arribat adormit, fem diferents renous amb el nostre cos, però no es despert!

Al final decidim cantar-li la cançó del despertador!

I sí, ja l’hem despert!

Per presentar-se demana el nom a tots els nins i nines, ja que des de l’estiu no ens havíem vist, i així també coneixerà els nous companys.

Després, demanam a en Finland què és el que ens ha duit, i sembla que només ens ha duit un paper, diu n’Àngela.

Un quadre!, diu n’Andreu.

Treim una làmina, però només en podem veure un bocinet, la resta està tapat!

Margalida: què vos sembla que és això?

Toni: un quadre que hi ha un parc

M. Victòria: un quadre

Margalida: però què hi deu haver en el quadre?

Naya: una foto

Àngela: allò d’allà semblen dues torres!

Naya: un llum

Margalida: i què pot ser que hi hagi en aquest quadre si hi ha torres i un llum?

M. Victòria: un tronc, un arbre

Andreu: un carrer

Manu: hi ha arena

Ivan: un riu

Margalida: que és el que te fa pensar que hi ha un riu?

Ivan: que això (assenyalant el dibuix) és aigua

Dani: un tigre

Toni: està a s’arena, camina per s’arena i mira si hi ha una persona

Pau: hi ha peixos dins l’aigua

Ian: hi ha taurons per l’aigua

Manu: un cocodril

Margalida: demanam a en Finland si ens mostra un trocet més del quadre?

Andreu: una festa! Hi ha llums que cauen

M. Victòria: hi ha un nigul a un carrer

Andreu: el carrer no està adalt, està abaix

Margalida: però pot ser que sigui un carrer i els núvols estiguin a dalt

Manu: hi ha roques

Naya: una casa

Andreu: això blanc és neu

Toni: hi ha un home que ha anat a veure si hi ha una copinya

Joan Miquel: veig sa neu

Margalida: i si hi ha neu que fa fred o calor?

Ells: fred!

M. Victòria: veig un riu

Ivan: veig un pal

Margalida: i aquest pal que deu ser, cap a on va aquest pal?

Ivan: un arbre

Margalida: els llumets que n’Andreu havia vist, ara n’Ivan ha vist un pal i els ha convertit en arbre! Qui més vol dir qualque cosa?

Joan Miquel: veig un pal llarg de color blanc!

Xesca: jo veig un peix que està dins l’aigua i està nedant.

Toni: perquè no llevam això? (es refereix a que llevem el paper que tapa el dibuix)

Només deixam un trocet tapat, la resta es veu.

Andreu: això és terra

Manu: un moix

Toni: un monstre

Dani: un pal, això també són branques com el pal de dalt

M. Victòria: herba

Ivan: això és una pota

Margalida: de què deu ser aquesta pota?

Algú: d’un monstre!

Ian: d’un lleó

Lluc Munar: és una cama d’una granota

Joan Miquel: jo veig una mòmia

Margalida: i què és una mòmia?

Joan Miquel: això de color blanc

Andreu: un cus

Margalida: la pota d’un cus!

Andreu: perquè hi ha un collar

Margalida: n’Andreu veu un collar i per això troba que la pota és d’un cus

Dani: un monstre que fa puntets

M. Victòria: lleves l’altre tros

Andreu: hi ha un monstre!

Naya: veig el cap del monstre

Margalida: ah! Hem vist el cap d’un monstre!

Naya: aquí hi ha més cames

M. Victòria: hi ha 4 potes aquí!

Ian: li llevam el bocí!

Joan Miquel: això és una caixa amb botons (assenyala el que abans hem dit que era el collar del cus)

Manu: hi ha un planeta! (assenyala unes bolletes)

Lluc Munar: veig llumets!

Toni: hi ha una altra pota aquí

Margalida: idò ja té 5 potes!

Pau: aquí n’hi ha més!

Alguns: llevam el bocinet?

Mostram tot el dibuix sencer. Però en Finland ens posa la condició que tots hem de dir qualque cosa!

­Margalida: oh! Quina cosa! Que vos sembla que és?

Algú: no és un monstre!

Margalida: no ho sé, o sí!

Gabriela: veig un cavall

Nerea: un cavall

Samira: un cavall

Amal: …

Hugo: un cavall

Lluc Moll: un home

Margalida: només un?

Lluc Moll: dos homes

Marouane: un cavall

Margalida: i què fa el cavall?

Marouane: camina

Àngela: un cavall

Margalida: i no veis res més? Només hi ha un cavall?

Ian: un cavall que va dins l’aigua

Marina: una tortuga

Dani: hi ha la mar que surt per aquí baix a sa terra.

Sergi: un monstre

Margalida: on està, que més hi ha?

Sergi: un monstre que es vol tirar dins l’aigua

Naya: dos que tenen un casc

Margalida: i què fan aquestes persones

Naya: estan passejant damunt el cavall

Lluc Munar: veig torres altes

Margalida: i què deuen ser aquestes torres?

Lluc Munar: cases

Margalida: i perquè hi ha cases en aquest quadre?

Lluc Munar: perquè se van a tirar a la mar (ses torres)

Toni: veig una cova davall sa terra

Margalida: i què hi deu haver dins la cova?

Toni: una formiga que està dins sa cova

Yasmina: un cap

Susana: un cavall

M. Victòria: un cavall amb un cavaller

Margalida: en Lluc Moll ha vist 2 persones? Qui deuen ser?

M. Victòria: jo només veig un cavaller!

Xesca: veig un núvol que està mirant el sol

Ivan: hi ha molts d’arbres

Joan Miquel: una pota del cavall, no, veig 6 potes

Margalida: i de què deuen ser aquestes potes?

Joan Miquel: de cavall

Margalida: però els cavalls tenen 6 potes?

Joan Miquel: no, però aquest en té

Manu: se tiraran dins l’aigua

Margalida: perquè se tiraran dins l’aigua?

Manu: perquè el cavall també se tira a l’aigua

Juan Francisco: cavall

Andreu: una nina

Margalida: en Lluc Moll ha vist 2 persones, qui deuen ser?

Andreu: que se casaven

Margalida: i on van? Què fan aquestes 2 persones que se casen?

Amal: aigua

Dani: les potes d’un monstre

Ian: hi ha la cova d’un monstre

Pau: hi ha una cova

Margalida: vos puc dir que veig jo? M’he inventat una història: hi havia un cavaller i una princesa que se n’anaven a passejar devora el riu perquè estaven molt enamorats, i aquestes cases eren el seu castell on ells vivien.

Pau: hi ha aigua devora ses cases

Margalida: qualcú més vol dir qualque cosa?

Alguns: no

Margalida: idò li deim adéu a en Finland? Fins divendres que ve!

Audició

Segons els entesos, divendres va arribar la tardor, però nosaltres no ho vam percebre gaire perquè va fer una bona calor d'estiu!

Així i tot, vam escoltar la part de la Tardor de la composició Les Quatre Estacions, de Vivaldi; i juntament amb els companys de la classe de les naus espacials, vam plasmar el que ens va suggerir la música.

Psico

Enguany la nostra mestra de psico és na Laura, mirau com ens ho passam de bé!!!

JA HEM POSAT NOM A LA NOSTRA AULA!

Després d'una gran pluja d'idees, on ens van sortir 56 possibles noms per a la nostra aula, na Margalida ens va proposar de fer una classificació per tal d'anar descartant opcions.

Havíem dit paraules que eren persones, com per exemple: bombers, policies, princeses, reis i reines...

Paraules que eren coses, com per exemple: pissarres, parets, coves, motos, bicicletes...

I paraules que eren animals, com per exemple: foques, lleons, aranyes, óssos, dofins, taurons...

Vam fer una votació per saber què volia la majoria, si tenir nom de persones, nom de coses o nom d'animals, i per una gran majoria, quasi absoluta, vam decidir que la nostra aula tendria nom d'animal.

L'endemà vam tornar a recordar la gran quantitat d'animals que havíem dit, i cada un de nosaltres va dir quin animal li agradava més, i sabeu quin va sortir???

ELS CAVALLS!

Ara, ja hem tornat grans i hem deixat de ser exploradors, ja ens identificam com l'aula dels Cavalls, perquè tenim (o hem de fer) 4 anys.